Economia feminista

Jornada d'economia feminista a Barcelona, 2017

L'economia feminista és l'estudi crític de les ciències econòmiques als àmbits de la seva metodologia, epistemologia, història i recerca empírica, en un intent de superar els biaixos androcèntrics, masculins i patriarcals, alhora que planteja una teoria i una pràctica econòmica alternatives a la teoria econòmica ortodoxa.

Aquesta ortodòxia econòmica s'ha focalitzat fins ara en la racionalitat econòmica i en un individu masculí mogut per assolir riquesa, guany, benefici acumulat, sense cap atenció social ni sentit del bé comunitari. N'han quedat excloses i absents les dones, orientades per tradició, obligació o empatia a les atencions i activitats solidàries i altruistes, no remunerades i invisibles i, això no obstant, completament necessàries per a les comunitats, tot i que fins al segle XXI no hagin estat ni pagades ni tampoc considerades per l'economia que hem anomenat ortodoxa.[1][2]

En darrera instància, els principis de l'economia feminista han entroncat també amb l'ecologisme, i davant del creixement continu inviable, que genera esgotament dels recursos, i al capdavall, deteriorament de les condicions de vida i inevitable pobresa, promou alternatives econòmiques sostenibles que es basin en el bé comú, l'atenció i la cura de les persones i del medi ambient.[1]

El terme economia feminista es va començar a utilitzar en la dècada de 1990, especialment arran de la creació de la International Association for Feminist Economics (IAFFE) el 1992 als Estats Units, tot i que l'anàlisi econòmica de les diverses desigualtats de gènere, i en concret les bretxes salarials entre homes i dones, es debaten a Europa i Amèrica amb més o menys intensitat des de meitat del segle xx.[3][4]

L'economia feminista analitza també inevitablement temes de particular importància per a les dones, com la subordinació familiar i social, les desigualtats en educació, la segregació laboral, la invisibilització del treball a la llar i el treball de cures no remunerat, i busca trobar altres maneres i indicadors de dades i les seves mesures, incloent-hi l'índex d'apoderament de gènere, i indaga en teories que incorporen la perspectiva de gènere, com l'enfocament basat en les capacitats d'Amartya Sen.[5]

L'economia feminista té la voluntat d'erradicar les desigualtats de poder al treball per raó de gènere, lluitant per l'equitat de gènere i la corresponsabilitat social, en recerca del benestar humà. Per això, el punt de vista de l'economia feminista s'inclou a l'economia social i solidària.[6]

  1. 1,0 1,1 «Exposicions. Economia amb nom de dona: Lourdes Benería» (en castellà). UAM. Biblioteca de Económicas. [Consulta: 31 agost 2022].
  2. «Lourdes Benería: 'Em vaig adonar que les dones treballaven molt, però no comptaven a les estatístiques'». Vilaweb, 01-11-2016. [Consulta: 31 agost 2022].
  3. «International Association for Feminist Economics | UIA Yearbook Profile | Union of International Associations». [Consulta: 31 agost 2022].
  4. Beneria, Lourdes. «¿Qué es la economía feminista?» (en castellà). Alternativas Económicas, núm. 57, març 2018. [Consulta: 31 agost 2022].
  5. Benería, Lourdes; May, Ann Mari; Strassmann, Diana L. «Introduction». A: Feminist Economics: Volume 1. Cheltenham, UK and Northampton, MA: Edward Elgar, 2009. ISBN 9781843765684. 
  6. L'economia social i solidària a Barcelona, 2016. ISBN 9788416171170 (català)

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search